Comença un nou curs escolar amb la censura telefònica com a novetat
Premsa -
Els dispositius mòbils desapareixen aquest curs d’escoles i instituts, únicament presents en algunes activitats docents a la secundària i en batxillerat
Notícia d'Adrià Miró a La Ciutat.
Els centres escolars catalans enceten un nou curs amb els telèfons en cerca i captura. La nova normativa sobre els smartphones que va fixar el Departament d'Educació el gener d'aquest any es començarà a aplicar des d'aquest 9 de setembre i molts centres han hagut d'adaptar-s'hi. Encara que ja hi havia escoles i instituts força estrictes amb aquests dispositius.
Aquest nou marc estableix una regulació molt restrictiva a la primària i deixa la porta oberta a usos molt excepcionals a l'ESO. En el cas de la primària, cap alumne podrà fer-lo servir en cap espai escolar, inclosos els menjadors, els passadissos o l'hora del pati. Si aquests són necessaris per a alguna activitat, és el mateix centre qui ha de posar a disposició dels alumnes els dispositius tecnològics. L'apagada telefònica va més enllà dels patis i s'estén a colònies, viatges, biblioteques, laboratoris o el gimnàs.
Quan ens centrem en la secundària, la norma continua aplicant una censura gairebé total als telèfons, però obre la porta a algun ús esporàdic. Tot i que el marc regulador decreta que tindran les mateixes restriccions per treure'l en qualsevol espai del centre, estipula un ús excepcional circumscrit a la tasca educativa. En el cas del batxillerat, la prohibició es manté únicament a les aules.
La punta de l'iceberg
Tot i que hi ha alguns projectes que intenten aprofundir en la digitalització dels alumnes, Mercè Gisbert creu que amb els fons Next Generation "hem perdut una oportunitat d'or", ja que no s'han aprofitat suficient. La catedràtica de la URV alerta que la gent "ha de ser competent digital" i que ningú està parlant del que anomenen "bretxa cognitiva". És a dir, ser capaç o no d'utilitzar la tecnologia per a crear més coneixement.
Gisbert critica el discurs negatiu que s'ha instal·lat al voltant de la tecnologia i creu que no existeix una "planificació orientada a què aprenguin amb una eina digital". Per exemple, posa sobre la taula el cas del Chat GPT, que ha creat alarma escolar. "El repte són les preguntes que li fas al Chat GPT, no les respostes. L'important és el criteri per saber si el que et contesta és adequat o no. Per això, hem de canviar el mode d'avaluació", reflexiona.
La catedràtica ebrenca considera que la normativa "no és ni la punta de l'iceberg" i afirma que generalment el professorat "no està preparat". Segons apunta, durant la pandèmia hi havia al voltant d'un 48-54% de docents competents digitalment, que després va passar a un 60-64%. "Alguns estan inclús satisfets de ser tecnofòbics perquè el sistema ho permet", remarca molesta. Gisbert explica que ha batallat amb el Departament que el nivell de competència digital intermedi sigui un requisit per incorporar-se al sistema públic, però no ho ha aconseguit.
Pel que fa a exemples a seguir, mostra alguns casos com les ràdios escolars, la digitalització de biblioteques o fer ús del mòbil per realitzar itineraris històrics o patrimonials. A més, destaca un projecte d'una escola espanyola en què l'objectiu era dissenyar una app de mòbil per resoldre un problema concret. Una iniciativa que veu interessant perquè requereix conèixer el funcionament d'aquests dispositius per donar-li forma a l'aplicació.
Elements relacionats
Compartir
